dijous, 3 de juliol del 2008

72. Tinc càmera nova.

M´he comprat una càmera. Fa mitja por: hi ha un munt de botons, de llumenetes i fins i tot de sorollets; té infinits “modos” i infinites funcions; té bateria i menú. Amb tanta cosa estic segur que la maquineta té la funció “mini-bar” i la funció “escala-mecànica”, però encara no he trobat les tecles adequades.

Les primeres fotos que faig amb ella són per a retre homenatge a les velles glòries. S´ha de tenir un respecte als majors: atresoren mala llet, però també experiència, coneixements i saviesa. Algun dia, “Allò” (és el nom de la càmera nova, per ara) serà una vella glòria, haurem fotografiat moltes coses junts i ja no la tractaré tan malament com ho estic fent ara.

He fotografiat totes les càmeres analògiques que tinc, flaixos, fotòmetres… (falten un parell de YASHICA que vaig vendre o vaig canviar). Algun dia vos les ensenyaré. “Allò” també ha fotografiat un cartell de Bob Dylan, altra vella glòria que ha estat per ací i que, segons sembla pels periòdics, no ha estat massa simpàtic ni proper (serà un holograma?). I també ha fotografiat Julio de España. Quin feredat.


71. “Homenaje a Julio de España” (cartell). Alacant (2008).



Què fa un expresident de les Corts Valencianes en un cartell d´aquesta mena?

70. Bulevard del Pla. Alacant (1999).


dimarts, 1 de juliol del 2008

68. “García Hermanos: chapa y pintura” (o xemeneia a “Villa Teresa”). Alacant (1995).


A més de “chapa y pintura”, grafisme, tipografia i utilització del medi tampoc no es queden enrere.

L´auguri sinistre de la ciutat que aguaita la xemeneia. Per saber més de les xemeneies en general, les de Benalúa en particular i la interpretació simbòlico-freudiano-marrana que en fan als comentaris, consulteu:

http://www.alicantevivo.org/2007/10/las-chimeneas-de-ladrillo-de-alicante.html
http://www.barriodebenalua.es/2008/05/las-chimeneas-de-benala.html

67. Jardí de Santos. Penàguila (1997 o 1998).

Anna té sis anys. Des dels tres, la seua mestra d´Educació Infantil al Col.legi Azorín d´Alacant ha estat Jovi.

Casualitats de la vida, Jovi és de Penàguila i la seua família fou qui va cuidar amb estima cada racó del Jardí.

Evidentment, quan vaig fer la foto ni sabia que tindria una filla, ni que li dirien Anna ni que la seua profe s´anomenaria Jovi. Però, a hores d´ara sí que sóc capaç d´explicar-me quina mena de relació hi ha entre pedagogia i botànica i per què Jovi ha estat capaç de transformar les 26 bestioliues que tenia a classe en unes personetes despertes, alegres, treballadores i amb ganes d´investigar què és açò tan estrany que anomenen "vida".

I és que la tendresa, el rigor de la feina ben feta i la minuciositat d´aquells avantpassats jardiners les portava ben arrelades. I han anat creixent, clar, que és del que es tracta.

Per saber més del Jardí:

http://www.alicantevivo.org/2007/11/el-jardn-de-santos-de-penguila.html

http://www.alicantevivo.org/2007/11/el-jardn-de-santos-y-su-creador-don.html

http://www.penaguila.es/

http://benirraspeill.blogspot.com/2007/07/el-jardil-de-santos_7307.html

dissabte, 21 de juny del 2008

66. 2h 34' (25-6-1993).

"en tierra, en humo, en polvo, en sombra, en nada".

Gaudiu de les Fogueres 2008. Fins Juliol!

diumenge, 15 de juny del 2008

62. La foguera s´ha caigut (23-6-1993).

Per a créixer i aprendre dels errors cal que se´ns caiga alguna foguera, de tant en tant.

(...)

Clar, la frase, amb el pas dels anys, queda guapeta i tot : aprendre de les frustracions, etc. Però, si li arribe a dir això al senyor de la foto (crec que era el constructor) en aquell mateix moment, de la bufetada que em planta em posa mirant de cara al Postiguet. I amb raó.

61. “Cestería Climent” i “Comestibles E. Torrent” (C/Rafael Altamira). Estadi José Rico Pérez. (23-6-1993)

El vell i el nou… Pose la foto dels comerços a més resolució perquè vos fixeu en els lletrerets de les dues tendes.

dilluns, 9 de juny del 2008

KOMANDO HACKER.


KOMANDO HACKER
“Por un futuro sin hipocresía”.
En nuestra primera acción tomamos al asalto las páginas de este blog escrito en una ¿lengua? ¿dialecto? ¿jerga? regional que se come la mitad de las palabras y que está perpetrado por un sujeto que se hace llamar “Carles” (con lo bonito que es “Carlos”, hay que joderse).
Proponemos una fiesta de hogueras coherente y por eso colgamos aquí, a modo de pica en Flandes, un modelo de CARTEL ANUNCIADOR que sigue los parámetros lingüísticos uniformizadores establecidos –de forma clarividente, sin duda alguna- por nuestras autoridades y corporaciones municipales.
¿Por qué “fogueres”, “cremà”, “bellesa”, “ninot”, “mascletà”, “foc”…? ¿Qué sentido tiene perpetuar ese residuo sentimental lingüístico en una sociedad cuyos gestores han decidido – con un criterio científico excelente, no lo olvidemos- relegar la jerga ininteligible esa a los usos que le corresponden -esto es: folclórico-pintorescos, familiares, en la intimidad y calidez del hogar…-?
Seamos serios: no entendemos por qué, en los tiempos que corren, ponemos estos nombres a nuestras barracas:
- Comencem de nou.
- Entreu i xupleu que mai és tard.
- Xuples o mames? (¡Qué ordinariez!)
- Así (sic) no fem res.
- Festa i vi.
- De sants no tenim res.
- Lo millor de la terreta.
entre otras lindezas por el estilo.
Por otra parte, el “Komando Alternativo Movimiento por la Patria y la Seguridad “, (el “KAMPS”), escindido actualmente de nuestras filas, pretendía celebrar (ver ANEXO 1) las Bonfires of Saint John o Midsummer´s day y colgar el cartel en el mismo inglés oxoniano que el que se impartirá en las clases de Educación para la Ciudadanía de ESO en la Comunidad Valenciana. La medida nos parecía aberrante y de ahí el motivo de la escisión.

ANEXO 1
(se lo han bajao de la wikipedia, los muy cutres)
…………………
Bonfires of Saint John.
June 19th:
The Bonfires start with the 'Set Up' (la plantà) when monuments, street ninots and archways to the "barraques" are set up in the streets. A pie of tuna (coca amb tonyina) and early figs (bacores) are eaten at night.
June 19th through June 24th:
The despertà occur at 8:00 a.m.: Neighbours are awakened with a great deal of noise in all the districts of the city.
The mascletà takes place at 2:00 p.m. It is a combination of fireworks and a very long string of firecrackers (bangers).
At 7:00 p.m., there are bullfights.
At night, from 11:00 p.m. to 6:00 a.m. there are street parties in all the districts of the city. People dance and drink all night at the "racons" (sing. racó) and the "barraques" (sing. barraca).
June 21st:
The Street Band Parade (Desfile de entrada de bandas) occurs at 7:00 p.m.
June 22nd:
At 11:30 a.m. the Prize Giving Parade (Desfile de entrega de premios) takes place.
At 7:00 p.m. the Flower Offering Parade to the Remedy's Virgin (Ofrenda de flores a la Virgen del Remedio) takes place.
(In the three parades people wear the popular clothes from Alicante, and, in the Flower Offering, women wear mantilla and they have a bunch of flowers.)
June 23rd:
At 9:00 p.m. the International Folklore Parade (Desfile folklórico internacional) takes place.
June 24th:
At 12:00 p.m. the Palm (firework) (La Palmera), occurs. This is a magnificent cascade of fireworks, and it is followed by the Burning (La Cremà), which is the culmination of the festival.
…………………
KOMANDO HACKER
(Lo llevas claro, chaval)



dimecres, 4 de juny del 2008

53. Plaça de bous (20-6-1993).


Es veu que feien una jornada de portes obertes i allà que vaig anar. Dins, l´unica cosa perillosa va ser el xiquet que feia de bou, que em va vindre molt bé per a la foto (encara no m´he atrevit amb els bous de veritat. Val la pena o no? S´admeten opinions).

L´altra imatge és una tonterieta que vaig fer més o menys el 1997 o 1998. Aleshores estava ensenyant-me els rudiments del Photoxoff i vaig fer aquesta cosa tipogràfica.

Un, que s´avorrix…

dilluns, 2 de juny del 2008

52. Plantà Foguera Experimental (Campoamor) . Portada barraca (Hisenda). (20-6-1993)



51. Plantà de la Foguera Oficial (19-6-1993)


Sempre m´han agradat els dies que precedeixen a qualsevol festa. La ciutat, la gent, tenen un nervi especial, un desassossec molt dolç i molt creatiu. Són moments en què les fogueres estan arrambades per terra i es despleguen a poc a poc fins a l´apoteosi final. Després, ja està tot al lloc, molt guapet i molt plusquamperfecte i amb mogolló de turistes que, en molts casos, semblen pirates.

Però, aquells moviments previs, de bèstia que desperta i mou i gemega, són impagables.