divendres, 4 de juliol del 2008
dijous, 3 de juliol del 2008
72. Tinc càmera nova.
M´he comprat una càmera. Fa mitja por: hi ha un munt de botons, de llumenetes i fins i tot de sorollets; té infinits “modos” i infinites funcions; té bateria i menú. Amb tanta cosa estic segur que la maquineta té la funció “mini-bar” i la funció “escala-mecànica”, però encara no he trobat les tecles adequades.
Les primeres fotos que faig amb ella són per a retre homenatge a les velles glòries. S´ha de tenir un respecte als majors: atresoren mala llet, però també experiència, coneixements i saviesa. Algun dia, “Allò” (és el nom de la càmera nova, per ara) serà una vella glòria, haurem fotografiat moltes coses junts i ja no la tractaré tan malament com ho estic fent ara.
He fotografiat totes les càmeres analògiques que tinc, flaixos, fotòmetres… (falten un parell de YASHICA que vaig vendre o vaig canviar). Algun dia vos les ensenyaré. “Allò” també ha fotografiat un cartell de Bob Dylan, altra vella glòria que ha estat per ací i que, segons sembla pels periòdics, no ha estat massa simpàtic ni proper (serà un holograma?). I també ha fotografiat Julio de España. Quin feredat.
dimecres, 2 de juliol del 2008
dimarts, 1 de juliol del 2008
68. “García Hermanos: chapa y pintura” (o xemeneia a “Villa Teresa”). Alacant (1995).

A més de “chapa y pintura”, grafisme, tipografia i utilització del medi tampoc no es queden enrere.L´auguri sinistre de la ciutat que aguaita la xemeneia. Per saber més de les xemeneies en general, les de Benalúa en particular i la interpretació simbòlico-freudiano-marrana que en fan als comentaris, consulteu:
http://www.alicantevivo.org/2007/10/las-chimeneas-de-ladrillo-de-alicante.html
http://www.barriodebenalua.es/2008/05/las-chimeneas-de-benala.html
67. Jardí de Santos. Penàguila (1997 o 1998).
Anna té sis anys. Des dels tres, la seua mestra d´Educació Infantil al Col.legi Azorín d´Alacant ha estat Jovi.Casualitats de la vida, Jovi és de Penàguila i la seua família fou qui va cuidar amb estima cada racó del Jardí.
Evidentment, quan vaig fer la foto ni sabia que tindria una filla, ni que li dirien Anna ni que la seua profe s´anomenaria Jovi. Però, a hores d´ara sí que sóc capaç d´explicar-me quina mena de relació hi ha entre pedagogia i botànica i per què Jovi ha estat capaç de transformar les 26 bestioliues que tenia a classe en unes personetes despertes, alegres, treballadores i amb ganes d´investigar què és açò tan estrany que anomenen "vida".
I és que la tendresa, el rigor de la feina ben feta i la minuciositat d´aquells avantpassats jardiners les portava ben arrelades. I han anat creixent, clar, que és del que es tracta.
Per saber més del Jardí:
http://www.alicantevivo.org/2007/11/el-jardn-de-santos-de-penguila.html
http://www.alicantevivo.org/2007/11/el-jardn-de-santos-y-su-creador-don.html
http://www.penaguila.es/
http://benirraspeill.blogspot.com/2007/07/el-jardil-de-santos_7307.html
dissabte, 21 de juny del 2008
dijous, 19 de juny del 2008
dimecres, 18 de juny del 2008
dimarts, 17 de juny del 2008
diumenge, 15 de juny del 2008
62. La foguera s´ha caigut (23-6-1993).
Per a créixer i aprendre dels errors cal que se´ns caiga alguna foguera, de tant en tant.
(...)
divendres, 13 de juny del 2008
dijous, 12 de juny del 2008
58. Ofrena de flors (22-6-1993).

Quina por, el Komando Hacker!
dilluns, 9 de juny del 2008
KOMANDO HACKER.
ANEXO 1
diumenge, 8 de juny del 2008
dissabte, 7 de juny del 2008
divendres, 6 de juny del 2008
dijous, 5 de juny del 2008
dimecres, 4 de juny del 2008
53. Plaça de bous (20-6-1993).

Es veu que feien una jornada de portes obertes i allà que vaig anar. Dins, l´unica cosa perillosa va ser el xiquet que feia de bou, que em va vindre molt bé per a la foto (encara no m´he atrevit amb els bous de veritat. Val la pena o no? S´admeten opinions).
dilluns, 2 de juny del 2008
51. Plantà de la Foguera Oficial (19-6-1993)

Sempre m´han agradat els dies que precedeixen a qualsevol festa. La ciutat, la gent, tenen un nervi especial, un desassossec molt dolç i molt creatiu. Són moments en què les fogueres estan arrambades per terra i es despleguen a poc a poc fins a l´apoteosi final. Després, ja està tot al lloc, molt guapet i molt plusquamperfecte i amb mogolló de turistes que, en molts casos, semblen pirates.





































