Una vez más, me das en el corazón. Por esa esquina del Rico Pérez he pasado toda mi vida, para ir y volver del colegio, de la ciudad deportiva, del instituto... Quizá mil millones de veces, así redondeando... jejej Cuando se hacía eterno era los días de junio a la hora de volver para comer, bajo el sol ardiente, sin sombra ninguna, por en medio de un descampado... uff, cómo recuerdo aquello! Volviendo solo me daba mucho tiempo para pensar. Volviendo con amigos, se hacía más lento, porque íbamos charrando de todo cuanto se nos ocurría. Qué tiempos! Y el cartel de "Los goles en la red, las obras con ecisa..." qué mítico!! Gracias Carles
És curiós: a cadascú li toca el cor una cosa. A mi el C/Altamira tan a prop de ma casa, tantes voltes passetjat...La casa del Climent i Torrent, ara van a restaurarla (La seu del Col·legi d'Aparelladors), sempre me ha cridat l'atenció, perque estava fora de línia en els seus dos costats, però es que al de la dreta, té balcons i tot a mig fer, com si la casa haguera existit i a continuació li haguerén fet la casa del costat. El comerç d'alimentació jo creia que era propietat de un company d'escola (que seguisc veient pel carrer i està igualet que abans).
Més a l'esquerra ja està l'edifici del Passatge d'Amerigo i se veuen 3 cosetes: un comerç sense lletres, que jo juraría que era una llibreria. I a continuació el Banc d'Alacant, amb la seua façana de granito marró i les seues cel·losies d'alumini daurat dalt. Ahi va estar la central, fins que van acabar l'edifici de Alfonso el Sabio, i desprès se va convertir el sucursal. El passatge era terrorífic: i damunt de tot ahi estava el metge de capçalera (pagat) de la meua familia (Dr: Garriga) en un entresol oscur i amb un mobiliari de fusta fosca recarregadísim (hui seria una angtigüetat molt cara). L'ambient no era massa tranquil·lizador. Al eixir al C/Major ja tenies dos comerços molt coneguts "Saldos Arias" y "Calzados la Parisien" (després Soraya).
M´alegre que les fotos vos evoquen tantes coses i vos posen a prova la memòria de forma certera, ja que el "comerç sense lletres, que jo juraría que era una llibreria" que diu Elkiko era, efectivament, una llibreria -i crec que, també, papereria-.
Per cert, se m´oblidava: sabeu que és això que sobresurt a l´extrem superior esquerre del primer balcó damunt de la "Cesteria"??? La meua ignorància en estes coses és palmària...
pues podría ser el soporte roto de alguna farola antigua, o incluso del cable de las catenarias del tranvía, que elkiko me enseñó que todavía quedan algunos por las fachadas... seguro que el puede saberlo mejor!
Pues vaig arribar a pensar que era lo del tramvia, però sembla una miqueta diferent a lo que jo coneixia com a tal (lo de la foto aquella de Benalúa). Lo més segur és que siga lo que diu Rubén.
El vell i el nou… Pose la foto dels comerços a més resolució perquè vos fixeu en els lletrerets de les dues tendes.
Una vez más, me das en el corazón. Por esa esquina del Rico Pérez he pasado toda mi vida, para ir y volver del colegio, de la ciudad deportiva, del instituto... Quizá mil millones de veces, así redondeando...
ResponEliminajejej
Cuando se hacía eterno era los días de junio a la hora de volver para comer, bajo el sol ardiente, sin sombra ninguna, por en medio de un descampado... uff, cómo recuerdo aquello!
Volviendo solo me daba mucho tiempo para pensar. Volviendo con amigos, se hacía más lento, porque íbamos charrando de todo cuanto se nos ocurría. Qué tiempos!
Y el cartel de "Los goles en la red, las obras con ecisa..." qué mítico!!
Gracias Carles
És curiós: a cadascú li toca el cor una cosa. A mi el C/Altamira tan a prop de ma casa, tantes voltes passetjat...La casa del Climent i Torrent, ara van a restaurarla (La seu del Col·legi d'Aparelladors), sempre me ha cridat l'atenció, perque estava fora de línia en els seus dos costats, però es que al de la dreta, té balcons i tot a mig fer, com si la casa haguera existit i a continuació li haguerén fet la casa del costat. El comerç d'alimentació jo creia que era propietat de un company d'escola (que seguisc veient pel carrer i està igualet que abans).
ResponEliminaMés a l'esquerra ja està l'edifici del Passatge d'Amerigo i se veuen 3 cosetes: un comerç sense lletres, que jo juraría que era una llibreria. I a continuació el Banc d'Alacant, amb la seua façana de granito marró i les seues cel·losies d'alumini daurat dalt. Ahi va estar la central, fins que van acabar l'edifici de Alfonso el Sabio, i desprès se va convertir el sucursal. El passatge era terrorífic: i damunt de tot ahi estava el metge de capçalera (pagat) de la meua familia (Dr: Garriga) en un entresol oscur i amb un mobiliari de fusta fosca recarregadísim (hui seria una angtigüetat molt cara). L'ambient no era massa tranquil·lizador.
ResponEliminaAl eixir al C/Major ja tenies dos comerços molt coneguts "Saldos Arias" y "Calzados la Parisien" (després Soraya).
M´alegre que les fotos vos evoquen tantes coses i vos posen a prova la memòria de forma certera, ja que el "comerç sense lletres, que jo juraría que era una llibreria" que diu Elkiko era, efectivament, una llibreria -i crec que, també, papereria-.
ResponEliminaPer cert, se m´oblidava: sabeu que és això que sobresurt a l´extrem superior esquerre del primer balcó damunt de la "Cesteria"??? La meua ignorància en estes coses és palmària...
ResponEliminapues podría ser el soporte roto de alguna farola antigua, o incluso del cable de las catenarias del tranvía, que elkiko me enseñó que todavía quedan algunos por las fachadas... seguro que el puede saberlo mejor!
ResponEliminaPues vaig arribar a pensar que era lo del tramvia, però sembla una miqueta diferent a lo que jo coneixia com a tal (lo de la foto aquella de Benalúa). Lo més segur és que siga lo que diu Rubén.
ResponElimina