B O N E S T I U !
dissabte, 31 de juliol del 2010
dijous, 29 de juliol del 2010
diumenge, 25 de juliol del 2010
diumenge, 18 de juliol del 2010
424. Furgonetes amb rètols estranys (II). Aparcaments Panoramis. Alacant (2010).
Etiquetes de comentaris:
2010,
Alacant,
curiositats,
furgonetes amb rètols estranys
423. Furgonetes amb rètols estranys (I). C/ Haroldo Parrés. Alacant (2010).
Etiquetes de comentaris:
2010,
Alacant,
carrers,
curiositats,
furgonetes amb rètols estranys
diumenge, 11 de juliol del 2010
dissabte, 10 de juliol del 2010
420. Obras-reformas Iznalloz. Avda. J. Sanchis Candela. Alacant (2010).
Etiquetes de comentaris:
2010,
Alacant,
carrers,
cartells,
professions
dimecres, 7 de juliol del 2010
417. Naturalesa en conserva. Plaça Galícia. Alacant (2010).
Per a qui estiga interessat en detalls d´aquesta mena, consulteu ací pel que fa a la més que evident entrada en la pubertat de l´ós xicotet.
Etiquetes de comentaris:
2010,
Alacant,
curiositats,
escultures vegetals,
places
416. S/T. Alacant (any desconegut, posterior a 1991).
Gairebé fa un any vaig posar el conte de Quim Monzó en un comentari, i ara el torne a deixar per raons òbvies.
EN UN TEMPS LLUNYÀ.
Quim Monzó.
Quim Monzó.
Once upon a time, una matinada blava, de neus blanques i sorres immenses i glaceres com llengües ploroses, l'homínid s'alcà sobre les dues potes del darrera i mirà la terra, tan allunyada dels seus ulls, i bellugadissa, i sentí l'olor húmida del riu, i s'adonà que sentía l'olor húmida del riu, i grunyí de content, i gira els ulls al sol roig que naixia mes enllà de prats i muntanyes i negres extensions de terra i horitzons de gespa i cavalcades d'animals eterns com el temps, i abaixà l'esguard i fità l´alzina i aixecà el puny i allargà el dit índex, assenyalant la massa vegetal que xiuxiuejava davant seu, i se sentí caigudes d'aigua a la gola, petits crits inconcrets, grunys toscos: ar gr gr ag gr ga ar arg, fins que el soroll esdevingué mot i vocalitzá ab ar arb ar br arbr arbr-e i repetí arbbre i l'índex encara assenyalava l'alzina, fins que el dirigí contra la immensitat blava que s'estenia de banda a banda del jorn que naixia sobre la seva testa com un déu de dues infinites dimensions, i digué cz Z ce zce zcel, i ho repetí, i badà uns ulls com taronges, encara insegur d'ell mateix, i assenyalà el riu i vocalitzá a a ag aig gb ai-gua, i somrigué satisfet, els ulls plens de joia lluent, i trepitjà la terra amb força, toc toc, i l'assenyalà amb l'índex, i vocalitzà dificultosament: pa pso pacost páico pasio ta, i ja amb mes calma: paaï-sos ca-atlanns, somrient i xiroi, sense saber quina una n'acabava d'organitzar.
Etiquetes de comentaris:
Alacant,
any desconegut,
carrers,
conflicte lingüístic
Subscriure's a:
Missatges (Atom)