Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 31 de maig del 2008

49. Universitat d´Alacant: el “Jorge-Juan” (1987?). Sant Vicent del Raspeig.

Tanquem per un temps les fotos de la Uni. S´acosta Juny i és temps màgic de foguera i solstici. Al llarg del mes penjaré un reportatge de les Fogueres de 1993, ara fa 15 anys.

La universitat ens va ensenyar, a molts de nosaltres, a valorar la llibertat, l´amistat i el coneixement. Per això cada vegada que hi tornem ens posem una mica blanets i nostàlgics: jo, amb les fotos; i Conxa, una de les xiques de la imatge, amb estes paraules escrites després d´haver passejat per aquells racons amb uns alumnes de l´institut, quan “vam passar per la gespa que hi ha enfront de la nostra Facultat, a la vora de la d'Història”.


Endevino la llum i la tonada

del cel i el bosc que novament retrobo.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel.


Retrobar l’ahir

sense buscar-lo.

Obrir els ulls

i recordar-vos

asseguts a la gespa,

sense demà,

àngels immaculats.

Enmig del caos romaneu

companys del temps

i de l’exili.

Al bell mig de l’enyor

us invoque

i des de lluny m’arriben

gestos, paraules,

dolces presències

que sempre m’acompanyen.


Ben bonic, no?.

Potser, per a desmitificar un poc, hi ha un excés de retòrica en allò dels “àngels immaculats”.

Àngels immaculats!

48. Carnestoltes: el pirata que va canviar d´estatus (1987 i 1988?). Sant Vicent del Raspeig.


divendres, 30 de maig del 2008

47. Carnestoltes: paquet de mesures reivindicatives (1987). Sant Vicent del Raspeig.

En el paquet de mesures que proposa el torero conscienciat de la primera foto sobreïxen tres:

1) No a l´Otan.

2) Nuclears? No, gràcies.

3) “Arbolito de mi vida” (aquesta, de significat més críptic).

dijous, 29 de maig del 2008

46. Carnestoltes en “la Uni” i locus amoenus (1987). Sant Vicent del Raspeig.




El locus amoenus (lloc agradable) és un tòpic literari llatí amb molta tradició. Descriu el paisatge ideal, enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia. Aquesta imatge està present a la majoria d'autors del Renaixement.

Nosaltres el fèiem servir per a descriure l´únic espai amb gespa de la Universitat d´aleshores, situat prop de les facultats de Filosofia i Lletres i Geografia-Història.

Vist amb la distància que donen els anys, també és de destacar la capacitat que teníem d´emmerdar el locus amoenus amb gots de plàstic i d´altres deixalles. Després direm de la joventut actual…

També hi ha un Seat 850.