Tanquem per un temps les fotos de la Uni. S´acosta Juny i és temps màgic de foguera i solstici. Al llarg del mes penjaré un reportatge de les Fogueres de 1993, ara fa 15 anys.
del cel i el bosc que novament retrobo.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Retrobar l’ahir
sense buscar-lo.
Obrir els ulls
i recordar-vos
asseguts a la gespa,
sense demà,
àngels immaculats.
Enmig del caos romaneu
companys del temps
i de l’exili.
Al bell mig de l’enyor
us invoque
i des de lluny m’arriben
gestos, paraules,
dolces presències
que sempre m’acompanyen.
Ben bonic, no?.
Potser, per a desmitificar un poc, hi ha un excés de retòrica en allò dels “àngels immaculats”.
Àngels immaculats!
Molt bonic, ben cert.La veritat és que els útims 3 anys que vaig pasar a la universitat van ser prou feliços. La foto és del Club Jorge Juan?.
ResponEliminaI tant, que és el Club Jorge Juan. El que passa és que com la paraula "club" té unes connotacions prostibularies, no l´he volguda utilitzar (ja m´autocensure, i tot...).
ResponEliminaAcí estàvem asseguts a la part esquerra del bar segons entraves. A la dreta, estaven les barres, kilomètriques, i el lloc de fer entrepans. Quina de bocates em tinc menjats, allà.
jajajaja, no homeee és que no havia llegit lo de dalt, perdona...jejejeee
ResponEliminahas hecho un reportaje sobre el ambiente de la universidad que me ha encantado. Aunque el campus haya crecido, esos rincones siguen igual. Supongo que antes la universidad era más pequeña y familiar, y había mejor ambiente. Aunque ahora también es maravilloso. Y el césped, aaaay ese césped donde tantas horas hemos pasado tumbados "a la bartola", disfrutando del descanso y las charretas con los amigos...
ResponEliminaeso sí que es inmutable