dissabte, 20 de juny del 2009

292. “A. K. DAMM”. La Rambla. Alacant (2009).

291. “Kodak 1A, 2A, 3A”. La Tabacalera. Alacant (1993).

Dedicada al Morgan Sr., que acaba d´obrir un blog de fotos i que em va ensenyar les diferències entre Tri-X, Plus-X, T-Max (100 i 400), Ilford, Agfa, Rodinal, D-76, Tetenal, Record-Rapid i altres herois fantàstics i superpoderosos de la mitologia clàssica.

ANELLS DE NEWTON A LA TABACALERA.

(Nota tècnica per a fotògrafs nostàlgics).

Els anells de Newton són un fenomen òptic que es produïx quan dues superfícies transparents (per exemple, un negatiu i la caixa amb vidres porta-negatius) estan molt prop una d'altra, tocant-se en algunes zones, però sense arribar a estar en contacte perfecte per totes les bandes. La capa d'aire desigual i la lleu deformació de les superfícies produïx uns anells o bandes irisades. El fenomen es deu a la interferència no sincronitzada entre les longituds d'ona de la llum al travessar ambdues superfícies.

Quan açò ens passava en fotografia analògica ens cagàvem en tots els santets (amb perdó per l´expressió) perquè havies de tirar la còpia i intentar unir millor el negatiu amb la caixeta porta-negatius: és a dir, pèrdua de temps i pèrdua de diners.

Quan ara, en escanejar la tira de la Tabacalera (el sistema és semblant: vidre de l´escàner amb negatiu), he vist els anells després de molts anys de no veure´n cap he tingut una alegria molt gran, uns records molt dolços dels temps de “quart obscur” i, curiosament, no he maleït cap santet.

(Amplieu i mireu el FUMET BLANC DE LA FOTO DE LA DRETA, allà estan, eixeridets i concèntrics).

Una altra foto de la Fàbrica tirant fum a l´entrada 36.


divendres, 22 de maig del 2009

278. Discos Merlín. C/ Pintor Ll. Casanova. Alacant (2000).

Quatre homenatges:

1) Per a Discos Merlín, ara al carrer Portugal.

2) Per a King Crimson: In the court of the Crimson King es va publicar el 1969 (!) i la portada del disc és la mateixa que la del dibuix de la tenda.

3) Per a Eugène Atget (1857–1927), fotògraf parisí que a l´any 1911 va fer la imatge del “Cabaret artistique L´Enfer, 53 boulevard de Clichy”.

4) I per a Robert Doisneau (1912-1994), un dels fotògrafs que millor ha sabut combinar profunditat i humor, qui 41 anys més tard, el 1952, tornà sobre els passos d´Atget amb la seua peculiar visió.