dimecres, 12 de novembre del 2008

153. Venedor de cupons. C/ R. Altamira. Alacant (1995).

2 comentaris:

  1. A la salida de este pasaje que unía la calle Altamira con la calle Mayor, según se ve en la foto, al fondo a la izquierda, tenía el bar, en la década de los cincuenta, el señor Antonio Durà, hombre de gran humanidad física y excelente carácter. El señor Antonio era el padre de mi tata Victoria, gran amiga de mi familia, y acogida en Muro del Alcoy, junto con hermano Antonio, durante la posguerra por mi tía-madrina Paquita Ferre cuando tenían ocho y seis años respectivamente.
    Allí, en ese bar, comí ensaladilla rusa por primera vez en mi vida. Era el año 1954.

    ResponElimina
  2. Je-je, "hombre de gran humanidad física...": segur que al senyor A. Durà el coneixia Elkiko, que passa sovint per estes pàgines.

    Fer-se una ensaladilla "russa" en aquella època devia ser subversiu, no? El que són les coses: jo tinc mitificats, de la meua infantesa, els bocates de calamars, que eren els més cars i la quintaessència del deliri gastronòmic, ja veus. En el Bar Calvo els feien ben bons -ja he vist el teu article. Juan Carlos Calvo, fill de l´amo, venia amb mi a classe. Fa uns trenta anys que no el veig, en fi...-.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.