Ja no m'en recordava de que el paviment de la plaça havia segut com el de les voreres de l'Explanada. Més antigament era de pedres irregulars, que al banyarles pel matí quedaven plenes d'aigua... Es la meua plaça preferida d'Alacant.
Uff, sí, els mecanismes de la memòria són ben estranys. Per exemple, ara posaré en el blog una foto d´un kiosk del Coco que recorde molt molt molt vagament, entre boires… i demà posaré una on es veu de lluny l´antiga Comandància de Marina i que també se´m va esborrant poc a poc de la meua memòria.
En estos casos, la fotografia ens serveix d´ “espill amb memòria”.
A mí també m´agrada molt esta plaça. I, quan era jove, també passava temps en el panteó de Quijano llegint. S´estava molt tranquil, allà...
Ja no m'en recordava de que el paviment de la plaça havia segut com el de les voreres de l'Explanada. Més antigament era de pedres irregulars, que al banyarles pel matí quedaven plenes d'aigua...
ResponEliminaEs la meua plaça preferida d'Alacant.
Uff, sí, els mecanismes de la memòria són ben estranys. Per exemple, ara posaré en el blog una foto d´un kiosk del Coco que recorde molt molt molt vagament, entre boires… i demà posaré una on es veu de lluny l´antiga Comandància de Marina i que també se´m va esborrant poc a poc de la meua memòria.
ResponEliminaEn estos casos, la fotografia ens serveix d´ “espill amb memòria”.
A mí també m´agrada molt esta plaça. I, quan era jove, també passava temps en el panteó de Quijano llegint. S´estava molt tranquil, allà...
la primera foto es realmente preciosa...
ResponElimina