dissabte, 13 de febrer del 2010

376. Carnestoltes. Glorieta de l´Estrela. Alacant (1994).

11 comentaris:

  1. Molt bona la tercera foto. M'agrada sobretot porque ix el "Camino de la Muerte", a la dreta.

    ResponElimina
  2. Peeedroooo... què és "el Camino de la Muerte???

    ResponElimina
  3. Jajajaaa...deu de ser (supose) el carrer paral.lel al barranc on estàven les cases ferrooviaries.

    ResponElimina
  4. Sí, eixe era, exactament!! Li deiem "Camino de la Muerte" perque llavors (pels '80), als meus col.legues i a mi, ens pareixía un camí misteriós i també perillós, sobretot des-de que ens trovarem una volta una serp que passà pel costat nostre i que era realment gran.

    Ah, i una volta passaves el Camí de la Mort, calia passar per "el Túnel del Vicio" ;) Un altre puesto molt interessant.

    ResponElimina
  5. Quina por devieu fer els teus col.legues i tu...

    Estos dies vaig escanejant uns negatius de les rodalies de l´estació, vies, edificis, etc, però crec que no hi ha cap del "Camino de la Muerte".

    El "Túnel del Vicio" també sona bé, i no pregunte en què consistia el vici (encara que em quede amb les ganes).

    ResponElimina
  6. Jajaja, no tant, home!

    A vore si n'hi ha sort i troves algo del Camí.

    El Túnel del Vicio travessa les víes de Renfe en diagonal, lógicament per sota de elles. El vici era simplement que, quan començàvem a fumar -tabaco a soles- els meus col.legues i jo, ens amagàvem al túnel.

    Coneixíem el túnel a la perfecció, inclús una volta jo mateix vaig fer un mapa. El túnel hi estava ple de pedres grosses, travesses de eixes del tren, i... de meeeerdes gegants!!

    ResponElimina
  7. Un puesto de lo més bucólic, eh? jajajaja!!

    ResponElimina
  8. Ja veig, el típic "locus amoenus" o lloc amable i delitós dels clàssics: arbres, pardalets, gespa a la vora del riu, floretes, pastorets... i les "meeeerdes gegants"!

    ResponElimina
  9. ¿ Como es posible que Elkiko supiera localizar ese callejon ? ACOJONANTE

    Lo cierto es que el callejon, Don Pedro, tampoco es que fuera peligroso pero esos cipreses, esas casetas abandonadas, ese abrupto final, etc... en las noches de luna llena le conferían un ambiente fantasmagorico y especial...

    A ver cuando hacemos un especial de Psicogeografía compartida porque ibamos a flipar...

    ResponElimina
  10. Estic fart de dir-ho, però una vegada més no passa res: Elkiko és capaç de localitzar l´ubicació exacta d´un carrer mitjançant la textura, color, olor, pes i morfologia d´una pedreta, amb un marge d´error de 100 metres.

    ResponElimina
  11. No sigau exagerats, que no té cap mèrit en este cas. Tractan.se de eixa plaça, només que es podria situar ahí, la resta son carrers normals. Si hagueren parlat de molt més anys enrere, encara el barranc cap al mar, si que a lo millor podria donar de si en quant a coses extranyes, però ara...

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.