diumenge, 12 / juliol / 2009
dijous, 9 / juliol / 2009
299. Tecnologia puntera (4): “Función detección de sonrisas”. Propaganda Carrefour (2009).
Ja estem més a prop de la “funció mini-bar” i la funció “escala-mecànica”.
dijous, 2 / juliol / 2009
297. “Són fills del poble”. Manifestació. Avda. Aguilera. Alacant (2009).
I també alacantins que ni són apàtics, ni menfotistes ni callen.
(Dedicada als desganats –conjunturals, això passa ràpid- amb l´esperança que tinguen un altre argument per tirar endavant).
Nota: També la hipoglucèmia per dejuni produïx desgana: això s´apanya amb un orxatot a Peret o, si aneu més sobrats, en qualsevol restaurant de la ciutat.
divendres, 26 / juny / 2009
dimecres, 24 / juny / 2009
dissabte, 20 / juny / 2009
291. “Kodak 1A, 2A, 3A”. La Tabacalera. Alacant (1993).
Dedicada al Morgan Sr., que acaba d´obrir un blog de fotos i que em va ensenyar les diferències entre Tri-X, Plus-X, T-Max (100 i 400), Ilford, Agfa, Rodinal, D-76, Tetenal, Record-Rapid i altres herois fantàstics i superpoderosos de la mitologia clàssica.
ANELLS DE NEWTON A LA TABACALERA.
(Nota tècnica per a fotògrafs nostàlgics).
Els anells de Newton són un fenomen òptic que es produïx quan dues superfícies transparents (per exemple, un negatiu i la caixa amb vidres porta-negatius) estan molt prop una d'altra, tocant-se en algunes zones, però sense arribar a estar en contacte perfecte per totes les bandes. La capa d'aire desigual i la lleu deformació de les superfícies produïx uns anells o bandes irisades. El fenomen es deu a la interferència no sincronitzada entre les longituds d'ona de la llum al travessar ambdues superfícies.
Quan açò ens passava en fotografia analògica ens cagàvem en tots els santets (amb perdó per l´expressió) perquè havies de tirar la còpia i intentar unir millor el negatiu amb la caixeta porta-negatius: és a dir, pèrdua de temps i pèrdua de diners.
Quan ara, en escanejar la tira de la Tabacalera (el sistema és semblant: vidre de l´escàner amb negatiu), he vist els anells després de molts anys de no veure´n cap he tingut una alegria molt gran, uns records molt dolços dels temps de “quart obscur” i, curiosament, no he maleït cap santet.
(Amplieu i mireu el FUMET BLANC DE LA FOTO DE LA DRETA, allà estan, eixeridets i concèntrics).
Una altra foto de la Fàbrica tirant fum a l´entrada 36.
dimecres, 17 / juny / 2009
290. Gemma. Avinguda de Maisonnave. Alacant (1993).
dimarts, 16 / juny / 2009
dilluns, 15 / juny / 2009
diumenge, 14 / juny / 2009
dijous, 11 / juny / 2009
dimecres, 10 / juny / 2009
dilluns, 8 / juny / 2009
284. Superman. Platja del Postiguet (any ?).
divendres, 5 / juny / 2009
283. Ceci n´est pas une “Foguera Experimental”. Plaça de la Muntanyeta. Alacant (2009).
divendres, 29 / maig / 2009
dijous, 28 / maig / 2009
281. El Casino (primera aproximació). Alacant (2009).
dimarts, 26 / maig / 2009
dilluns, 25 / maig / 2009
diumenge, 24 / maig / 2009
279. Postaletes amb coloms. Monument a Maisonnave. Alacant (2001).
divendres, 22 / maig / 2009
278. Discos Merlín. C/ Pintor Ll. Casanova. Alacant (2000).
Quatre homenatges:
1) Per a Discos Merlín, ara al carrer Portugal.
2) Per a King Crimson: In the court of the Crimson King es va publicar el 1969 (!) i la portada del disc és la mateixa que la del dibuix de la tenda.
3) Per a Eugène Atget (1857–1927), fotògraf parisí que a l´any 1911 va fer la imatge del “Cabaret artistique L´Enfer, 53 boulevard de Clichy”.
4) I per a Robert Doisneau (1912-1994), un dels fotògrafs que millor ha sabut combinar profunditat i humor, qui 41 anys més tard, el 1952, tornà sobre els passos d´Atget amb la seua peculiar visió.
dimecres, 20 / maig / 2009
277. Carrer Sant Pasqual/Pati cocatedral. Alacant (1996).
dimarts, 19 / maig / 2009
276. Monument a Canalejas. Alacant (1996).
dissabte, 16 / maig / 2009
275. Un viatge amb espectres (o “Les absències”). Estació d´autobusos. Alacant (1997, aprox.).
NOTA (MI).
La foto no ha estat manipulada llevat dels habituals ajustos de llum, contrast i reserves.
Les marques dels viatgers (un exemple de positivat o còpia per contacte fet amb transpiracions, exhalacions, suors, excrecions, ronya, emanacions i, qui sap, ectoplasmes…) em van estar acompanyant en el meu particular viatge amb els espectres durant tres anys, tots els dilluns a les 6:30 del matí. Fins i tot hi havia alguna ombra que es bellugava inquieta quan la miraves, i vaig sentir una tremolor nerviosa en la bancada quan vaig fer la foto, però potser són apreciacions massa condicionades per l´hora.
(Fi de la nota MI).


































