dijous, 22 d’octubre de 2009

328. “Error 99”.

En fotografia, les possibilitats que ofereix la tecnologia digital són, no ens enganyem, inabastables: comoditat, netedat, estalvi de pel.lícula i revelatge, immediatesa, infinitud de solucions, funcions com ara “detección de sonrisas”, etc.

Ara bé, les càmares, fallen.

“L´electrònica… ja se sap….” diuen al Servei Tècnic.

La nova càmera m´ha durat un any i tres mesos. La setmana passada vaig engegar el plastiquet que serveix d´interruptor, vaig fer una foto i en la pantalla posava:

“ERROR 99”

“Osti, què en sona de terminal, allò”, vaig pensar.

I quants errors hi hauran després del 99???

Més tard, la càmara va quedar muda i cega. Encara sort que la tinc en garantia!

Aprofite l´avinentesa per a recordar algunes de les velles glòries que m´han acompanyat fins ara. Una curiositat: funcionen totes.    TOTES.     Encara.


9 comentaris:

  1. Ay la obsolescencia planificada... Que motor del capitalismo moderno...

    ResponElimina
  2. No me digues? qué barbaritat!. Encara no sé de què m'estranye, amí se m'han trencat (tot dins la garantia) el reproductor de DVD (este amb 2 canvis i avui mateixa vaig a per un altre amb disco dur), la TDT, el carregador de piles i uns auriculars inalàmbrics que em van regalar (i que costen molts diners, massa...). I res poden arreglarlo, t'el canvien per uno nou (i comença a comptar la nova garantía).

    ResponElimina
  3. aixina és el món en el que vivim. Una miqueta de calma, una miqueta de temps, un poquet de lentitud, és el que necessitem, però... no dona temps, hem de consumir.

    ResponElimina
  4. Quin vertigen, no? Hem de consumir, està clar, però ja podrien "planificar l´obsolencència" deixant que les coses s´espatllaren amb un poc més de temps, no?

    Kiko, no serà que t´han fet vudú o que a casa hi ha camps magnètics estranys??? Veges a veure si els veïns de baix tenen un imant graaaaaaannnnnn...

    ResponElimina
  5. Sí, ja veus, jo pensava tindre càmeres per a tota la vida amb les meues leiques, nikon, hassel i linhof i va i en cinc anys ja he canviat dues vegades d'aparell, però no per que s'hagen espatllat (bé l'aspecte exterior si que se n'ha resentit una miqueta, que no eren aparells per a donar-los canya), però espere que l'actual, què és un full frame molt més robust i em permet l'ús dels meus vells objectius que no pense canviar, em dure ja bastants anys. Toquem ferro!

    ResponElimina
  6. Francesc, emmirallat estic del teu arsenal de camères (Leica -i Contax- van ser un somni impossible per a mi durant un temps...), però sobretot i en especial del blog i la pàgina web.

    Crec que, a partir d´ara, aprendré moltes coses seguint-los. Enhorabona, són molt xulos!!!

    Escolta, la Linhof eixa de què parles... era de plaques, no??? Això no ho he tastat jo mai; sí el meu germà, que s´hi dedicava professionalment.

    ResponElimina
  7. Si la Linhof és de plaques 9 × 12 cm. Una altra manera de fotografiar.

    ResponElimina
  8. ascolta noi...sa Nikkormat de ande la compraste

    ResponElimina
  9. Això té una història que pa què:

    sa Nikkormat li la vaig canviar a un socarrat -que no me´n recorde com li deien, però era prou amic teu- pel kit eixe que tenia jo de Yashica amb tres objectius (angu, normal, tele) i que crec que abans era teu i me´l vas vendre o me´l vaig guanyar o jo què sé. Com que jo la Nikkormat la tenia mitificada i el socarrat estava fart d´ella i volia diferents òptiques i, a més, jo m´acabava de comprar la FM2, vaig fer el canvi. No me´n recorde, xe, com li deien, però era un tipo molt majo.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.