dissabte, 20 de juny de 2009

292. “A. K. DAMM”. La Rambla. Alacant (2009).

7 comentaris:

  1. Sembla que haja ixit de "Les liasons dangereuses", o algo...

    ResponElimina
  2. Hola gestor del web Fotos d'Alacant, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d'investigació per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Estic fent un inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t'interessa col•laborar només hauries de contestar a l'enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com

    ResponElimina
  3. Cap problema, Sergi. T´envie el correu a la teua adreça.

    ResponElimina
  4. EN UN TEMPS LLUNYÀ.
    Quim Monzó.

    Once upon a time, una matinada blava, de neus blanques i sorres immenses i glaceres com llengües ploroses, l'homínid s'alcà sobre les dues potes del darrera i mirà la terra, tan allunyada dels seus ulls, i bellugadissa, i sentí l'olor húmida del riu, i s'adonà que sentía l'olor húmida del riu, i grunyí de content, i gira els ulls al sol roig que naixia mes enllà de prats i muntanyes i negres extensions de terra i horitzons de gespa i cavalcades d'animals eterns com el temps, i abaixà l'esguard i fità l´alzina i aixecà el puny i allargà el dit índex, assenyalant la massa vegetal que xiuxiuejava davant seu, i se sentí caigudes d'aigua a la gola, petits crits inconcrets, grunys toscos: ar gr gr ag gr ga ar arg, fins que el soroll esdevingué mot i vocalitzá ab ar arb ar br arbr arbr-e i repetí arbbre i l'índex encara assenyalava l'alzina, fins que el dirigí contra la immensitat blava que s'estenia de banda a banda del jorn que naixia sobre la seva testa com un déu de dues infinites dimensions, i digué cz Z ce zce zcel, i ho repetí, i badà uns ulls com taronges, encara insegur d'ell mateix, i assenyalà el riu i vocalitzá a a ag aig gb ai-gua, i somrigué satisfet, els ulls plens de joia lluent, i trepitjà la terra amb força, toc toc, i l'assenyalà amb l'índex, i vocalitzà dificultosament: pa pso pacost páico pasio ta, i ja amb mes calma: paaï-sos ca-atlanns, somrient i xiroi, sense saber quina una n'acabava d'organitzar.

    ResponElimina
  5. Senyor gestor...
    Carles for President !

    ResponElimina
  6. Paolo, allò de "gestor" ho ha dit Sergi perquè ha vist que per ací la cosa hiperbòlica i desmesurada està a l´ordre del dia, eh?

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.