Quatre homenatges:
1) Per a Discos Merlín, ara al carrer Portugal.
2) Per a King Crimson: In the court of the Crimson King es va publicar el 1969 (!) i la portada del disc és la mateixa que la del dibuix de la tenda.
3) Per a Eugène Atget (1857–1927), fotògraf parisí que a l´any 1911 va fer la imatge del “Cabaret artistique L´Enfer, 53 boulevard de Clichy”.
4) I per a Robert Doisneau (1912-1994), un dels fotògrafs que millor ha sabut combinar profunditat i humor, qui 41 anys més tard, el 1952, tornà sobre els passos d´Atget amb la seua peculiar visió.
Oye que rabia, pues no era UFO... En mi descargo diré que del año 1999 al 2002 no vivi en Alicante !!! La verdad es que no recuerdo ese grafitti pero la foto esta muy guapa... I el fill també !!!
ResponEliminaBé, la foto és molt impactant. La veritat és que no sé qui se deixaria al xiquet ahí enmig d'eixa bocassa (ui, mira: ja he fet un acudit molt roí).
ResponEliminaPero també és molt impactant la façana de Paris.
Paolo, este matí he fet averiguacions i resulta que discos Merlín, a més de l´entrada per Portugal, abans tenia una altra per L. Casanova. Diu l´amo que el dibuix encara està, tot i que molt deteriorat.
ResponEliminaElkiko, al xiquet segur que se´l deixaria qualsevol pare desnaturalitzat que se´n va al bareto a fer-se canyes i deixa al crio en la boca del llop.
Pose un enllaç amb la façana de París sencera, amb dos cabarets junts, "L´enfer" i, a poques passes, "Le Ciel" (foto d´Atget): està bé allò de passar d´angelet a dimoni en un no-res. També es pot anar en tramvia...
http://lh4.ggpht.com/_o3IrIPJvk5Q/SQNhBexfzxI/AAAAAAAAj6E/oORq1TDuE-s/image0-16.jpg
Penseu vosaltres que eixa façana quan la van fer, seria admesa de bon grau pels parisiens?. Igual clave la pata, pero me ha recordat a la del Casino_Las Vegas_Del_port... No perque siga igual, sino perque segurament seria tan polèmica con avui lo es a Alacant l'altra...
ResponEliminaJo inclús m´he atrevit (dissabte passat) ja amb la façana del "Las Vegas": a primeres hores hores del matí (quan encara puc anar sense xiquets pel món) la cristal.lera reflecteix cosa xula el castell, el Palas, la casa Carbonell, el port... i fa un contrast curiós tots els colorins del casino amb el reflex de la part vella de la ciutat.
ResponEliminaTítols possibles per a les fotos:
"Ahir i hui".
"M´encisa el vell i m´enamora el nou"
"Ja pare de dir tonteries".
Jo sé que soc pesadíssim, però a mi la façana del casino del port no em sembla lletja. Al contrari, és colorida, original, trencadora i raonablement hortera. Segurament l'objectiu dels que la van pensar no era que ho siguera.
ResponEliminaM'agrada, en resum.
El que és insuperable es l´adjectivació que has emprat, sobretot allò del "raonablement hortera": m´ha encantat!
ResponEliminasí, Carles, un punt d'hortera té, però precisament per això m'agrada.
ResponEliminaJo soc bastant hortera :D
Jo també, sóc hortera!!! (fent confessions a estes hores, sense dinar!!!). Ara m'acabe d'enrecordar que a Bokassa li deien Jean Bedel.
ResponEliminaCom jo vaig a fer-me "raonablement hortera" perquè m´ha agradat l´expressió, demà, dedicada, vos pose una primera aproximació al Casino.
ResponElimina