NOTA (MI).
La foto no ha estat manipulada llevat dels habituals ajustos de llum, contrast i reserves.
Les marques dels viatgers (un exemple de positivat o còpia per contacte fet amb transpiracions, exhalacions, suors, excrecions, ronya, emanacions i, qui sap, ectoplasmes…) em van estar acompanyant en el meu particular viatge amb els espectres durant tres anys, tots els dilluns a les 6:30 del matí. Fins i tot hi havia alguna ombra que es bellugava inquieta quan la miraves, i vaig sentir una tremolor nerviosa en la bancada quan vaig fer la foto, però potser són apreciacions massa condicionades per l´hora.
(Fi de la nota MI).
Fa uns anys (supose que al voltant de quan vas fer la foto), que una foto a tot color d'ahi mateixa, amb les cadires blaves i la paret salmó, va guanyar un premi que donava El Semanal (no estic segur del titol), un suplement del diari La Verdad o de L'Información (d'eixos que són de molts periòdics) . I lo cert és que la tenia per ahi guardada, però ni idea d'on estarà...
ResponEliminaQue foto mas inquietante... Ciertamente la estacion de autobuses de Alicante es de un siniestro que echa para atras... Todavia recuerdo una vez que un Telediario de Antena 3 hicieron un pequeño reportaje y decian que era un de sitios mas peligrosos de España o algo asi...
ResponEliminaEl que és inquietant i sinistre és que deixaren aquella paret sense netejar i plena de "coses" durant tant de temps (per altra banda, a la foto li va bé...).
ResponEliminaJa posats, crec que el que haurien d´haver fet és preservar aquests espai i fer com una mena de "instal.lació" artística a mena d´homenatge a tos els viatjants que van passar per allà.
Paco, en la foto premiada... també estaven les ombres???
Si clar, eren quatre cadires i les ombres ben negretes sobre el fons taronja. A vore si la trobe, l'escaneje i te l'envie.
ResponEliminaquina foto! i quina estació d'autobusos!
ResponEliminaDigna d´"Snuff movies", no?
ResponEliminaIba a comentar lo mismo que elkiko... ¿Ganaste el concurso Carles??? jajaja
ResponEliminaSaludos!
Què vaaa, i m´haguera vingut bé, perquè aleshores estava sense un duro. No tenia ni per a rodets de color...
ResponEliminaAl igual que a Elkiko y a Juan, me ha recordado a aquella imagen que se quedó grabada en mi memoria.
ResponEliminaPara mí, una de las mejores fotografías que has realizado, Carles.
Me la guardo porque me encanta. Enhorabuena.
¿Os habéis fijado que en el medio hay una silueta de una mujer?
ResponEliminaGràcies pel comentari, Ernes.
ResponEliminaSí que m´havia fixat en el canvi de silueta de la cadira d´enmig: d´estes coses E. A. Poe o Lovecraft o, ací, Bécquer (amb alguna llegenda) n´haurien tret molt de profit, eh?