dilluns, 29 de desembre de 2008

186. Terra/bancals. Benilloba (1998).

6 comentaris:

  1. Ja ho dien a "Lo que el viento se llevó", : la terra és lo únic que permaneix, tot lo demés passa...

    ResponElimina
  2. "A Dios pongo por testigooooo...": au, fidel a la meua deformació professional, pose la resta de la poesia del Vicent Andrés Estellés, que és ALEGRE i DESENFADADA

    ELS AMANTS

    No hi havia a València dos amants com nosaltres.

    Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
    Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
    Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
    De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
    i rodolem per terra entre abraços i besos.
    No comprenem l’amor com un costum amable
    com un costum pacífic de compliment i teles
    (i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
    Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
    i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
    Jo desitjava, a voltes, un amor educat
    i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
    ara un muscle i després el peçó d’una orella.
    El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
    i tenim l’enyorança amarga de la terra,
    d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
    Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
    Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
    Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
    Després, tombats en terra de qualsevol manera,
    comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
    que no estem en l’edat, i tot això i allò.

    No hi havia a València dos amants com nosaltres,
    car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

    ResponElimina
  3. ¿Rodant per terra?, ¿això és alegre i desenfadat?, no sé joo... ¿no sería millor damunt d'un matalàs, ben blanet?...(ja es noten els anys, quan tenía 20 anava per terra i a on fora precís, XD...).

    ResponElimina
  4. "Un matalàs ben blanet..." eres un clàssic.

    Te´n recordes de la llibreria "7 i Mig", que estava prop de la plaça de Correus? Allà vaig conéixer a l´autor de la poesia, l´any 1986 O 1987. Ja estava prou deteriorat, el pobre, i era el típic iaio venerable, però lo seu devia ser vocacional: no va parar -d´amagat, això si- de dir coses pujades de to a les xicotes universitàries i ben templades que havien anat a conéixer-lo.

    ResponElimina
  5. Clar que m'enrecorde! No fa més de uns deu dies vaig parlar d'ella a un post de alicante vivo. Resulta que van traure una foto de l'escultura tensada que hi ha enmmig de l'illeta que hi ha junt al PlazaMar2, a La Goteta. Segons sembla, és obra de Joan Perez i Parra, arquitecte que és (o era, ja fa molt que no sé d'ells), l'home de la propietaria de Set i Mig (d'aon vaig traure moltes d'eixes enganxines amb les que vaig fer un dia un articulet a AV també). També m'enrecorde que l'anunciaven a un programa de ràdio de la Cope, què és l'unic que feien en valencià (i ho feia Pere Miquel Campos).

    ResponElimina
  6. La COPE en "valensiano"!!!, Vade retro, Satanás.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.