"A Dios pongo por testigooooo...": au, fidel a la meua deformació professional, pose la resta de la poesia del Vicent Andrés Estellés, que és ALEGRE i DESENFADADA
ELS AMANTS
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d’una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l’enyorança amarga de la terra, d’anar a rebolcons entre besos i arraps. Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
¿Rodant per terra?, ¿això és alegre i desenfadat?, no sé joo... ¿no sería millor damunt d'un matalàs, ben blanet?...(ja es noten els anys, quan tenía 20 anava per terra i a on fora precís, XD...).
Te´n recordes de la llibreria "7 i Mig", que estava prop de la plaça de Correus? Allà vaig conéixer a l´autor de la poesia, l´any 1986 O 1987. Ja estava prou deteriorat, el pobre, i era el típic iaio venerable, però lo seu devia ser vocacional: no va parar -d´amagat, això si- de dir coses pujades de to a les xicotes universitàries i ben templades que havien anat a conéixer-lo.
Clar que m'enrecorde! No fa més de uns deu dies vaig parlar d'ella a un post de alicante vivo. Resulta que van traure una foto de l'escultura tensada que hi ha enmmig de l'illeta que hi ha junt al PlazaMar2, a La Goteta. Segons sembla, és obra de Joan Perez i Parra, arquitecte que és (o era, ja fa molt que no sé d'ells), l'home de la propietaria de Set i Mig (d'aon vaig traure moltes d'eixes enganxines amb les que vaig fer un dia un articulet a AV també). També m'enrecorde que l'anunciaven a un programa de ràdio de la Cope, què és l'unic que feien en valencià (i ho feia Pere Miquel Campos).
Ja ho dien a "Lo que el viento se llevó", : la terra és lo únic que permaneix, tot lo demés passa...
ResponElimina"A Dios pongo por testigooooo...": au, fidel a la meua deformació professional, pose la resta de la poesia del Vicent Andrés Estellés, que és ALEGRE i DESENFADADA
ResponEliminaELS AMANTS
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
¿Rodant per terra?, ¿això és alegre i desenfadat?, no sé joo... ¿no sería millor damunt d'un matalàs, ben blanet?...(ja es noten els anys, quan tenía 20 anava per terra i a on fora precís, XD...).
ResponElimina"Un matalàs ben blanet..." eres un clàssic.
ResponEliminaTe´n recordes de la llibreria "7 i Mig", que estava prop de la plaça de Correus? Allà vaig conéixer a l´autor de la poesia, l´any 1986 O 1987. Ja estava prou deteriorat, el pobre, i era el típic iaio venerable, però lo seu devia ser vocacional: no va parar -d´amagat, això si- de dir coses pujades de to a les xicotes universitàries i ben templades que havien anat a conéixer-lo.
Clar que m'enrecorde! No fa més de uns deu dies vaig parlar d'ella a un post de alicante vivo. Resulta que van traure una foto de l'escultura tensada que hi ha enmmig de l'illeta que hi ha junt al PlazaMar2, a La Goteta. Segons sembla, és obra de Joan Perez i Parra, arquitecte que és (o era, ja fa molt que no sé d'ells), l'home de la propietaria de Set i Mig (d'aon vaig traure moltes d'eixes enganxines amb les que vaig fer un dia un articulet a AV també). També m'enrecorde que l'anunciaven a un programa de ràdio de la Cope, què és l'unic que feien en valencià (i ho feia Pere Miquel Campos).
ResponEliminaLa COPE en "valensiano"!!!, Vade retro, Satanás.
ResponElimina