divendres, 10 d’octubre de 2008

128. Avda. de la Ciutat de Leon de Nicaragua. Alacant (2008).


La ciutat de Leon (Nicaragua) va ser fundada pel conqueridor espanyol Francisco Hernández de Córdoba l'any 1524, començà una florent vida productiva i va passar a ser una important ciutat dins dels dominis de la Corona Espanyola. Encara que amb menys població que Managua (actualment té uns 165.000 habitants), Leon ha estat la seu intel.lectual de la nació, amb una universitat fundada l´any 1813. És també un important centre industrial i de comerç.

La catedral de Leon té el privilegi de ser la més gran de tot Amèrica Central i també conserva mausoleus de personatges importants de la història, entre ells el cèlebre i universal poeta nicaragüenc Rubén Darío (1867-1916), considerat com el “príncep de les lletres castellanes”. Aquest poeta, sense oblidar les seues arrels, es va transformar en exemple de cosmopolitisme: viatjà per Estats Units, Xile, França, Argentina, París (on entra en contacte amb poetes parnasians i simbolistes). Va arribar a Espanya l´any 1898, coneix els Modernistes catalans i és possiblement el poeta que ha tingut una major i més duradora influència en la poesia del segle XX en l'àmbit hispànic: Juan Ramón Jiménez, les Avantguardes i la Generació del 27 li deuen molt.

Sembla que l´encontre entre cultures diferents sempre és enriquidor.

4 comentaris:

  1. Sempre he tingut eixe institut (junt una guarderia que hi ha al final del carrer Alonso Cano), com un eixemple del odi de alguns arquitectes pels arbres. En lo gran que és el terreny i la quantitat d'espais lliures que té, cre que hi han plantats 1 o 2 arbres...

    ResponElimina
  2. El teu comentari m´ha recordat un llibre deliciós de Michel Onfray, Antimanual de filosofía, Edaf-Ensayo. En clau moltes vegades humorística (va adreçat, sobretot, a alumnes de batxiller), parla de temes com ara l´home, l´art, la tècnica, la vida en societat, el dret, la història, la consciència, la raó, la veritat…

    Hi ha un apartat dedicat a la “llibertat” on parla de l´arquitectura dels instituts. Pose un fragment, encara que qui hauria de parlar ací seria Rubén, que és el mestre.


    ¿POR QUÉ VUESTRO INSTITUTO ESTÁ CONSTRUIDO COMO UNA PRISIÓN?

    ¿Y la arquitectura del instituto? me preguntaréis. Implica que, en cada momento de la jornada, desde que entráis en el establecimiento hasta que salís de él, se sepa dónde estáis y lo que hacéis. Vuestro uso del tiempo en un lugar es objeto de un marcaje, de un control y un conocimiento riguro¬so. El instituto es una construcción con flujos, circulación de personas que van y vienen, se trasladan a una sala y abandonan otra, se dirigen hacia una biblioteca, un comedor, un gimnasio o una sala de informática, un taller.

    Esos flujos se activan en momentos precisos del día: entrada por la mañana, cambios de clase y salida por la tarde. Cualquiera que controle esos flujos, controla a los individuos que los consti¬tuyen. Cada cambio de grupo se materializa, cada desplazamiento individual se registra, sobre todo si tiene lugar durante una hora de clase, porque enton¬ces señala una disfunción (vais al baño, a la enfermería, al despacho de un res¬ponsable de disciplina, a la biblioteca, pasáis a ser nómadas cuando todo os fuerza a un estado sedentario). De ahí la instalación de despachos en los puntos neurálgicos de las transiciones bedeles, jefes de estudios (el nombre ha cambiado, se ha hecho más pre¬sentable, pero la función sigue sien¬do la del prefecto de disciplina de antaño), miembros del equipe directivo (responsables de secciones, de grupos, de niveles, etc.). En todas partes se os tiene que poder ver. Es el principio del panóptico: allá donde estéis, cualquiera que sea vuestra actividad, se os ve. La arqui¬tectura del instituto está hecha para organizar la perpetua visibilidad de vuestros movimientos y de vuestras posiciones… (p. 129-130).

    Igual per això no posen arbres...

    ResponElimina
  3. Ja sé que sonara com a conservador i tal ,però sí pense que se ha de controlar a tota eixa xusma, jajajaaa. Però no, els arbres creixen i el tronc casi no tapa res, en canvi dona sombra a eixos caps, que sempre estan bullint per altres coses i no cal afegir el poder malèfic del sol.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.