dimarts, 1 de juliol de 2008

67. Jardí de Santos. Penàguila (1997 o 1998).

Anna té sis anys. Des dels tres, la seua mestra d´Educació Infantil al Col.legi Azorín d´Alacant ha estat Jovi.

Casualitats de la vida, Jovi és de Penàguila i la seua família fou qui va cuidar amb estima cada racó del Jardí.

Evidentment, quan vaig fer la foto ni sabia que tindria una filla, ni que li dirien Anna ni que la seua profe s´anomenaria Jovi. Però, a hores d´ara sí que sóc capaç d´explicar-me quina mena de relació hi ha entre pedagogia i botànica i per què Jovi ha estat capaç de transformar les 26 bestioliues que tenia a classe en unes personetes despertes, alegres, treballadores i amb ganes d´investigar què és açò tan estrany que anomenen "vida".

I és que la tendresa, el rigor de la feina ben feta i la minuciositat d´aquells avantpassats jardiners les portava ben arrelades. I han anat creixent, clar, que és del que es tracta.

Per saber més del Jardí:

http://www.alicantevivo.org/2007/11/el-jardn-de-santos-de-penguila.html

http://www.alicantevivo.org/2007/11/el-jardn-de-santos-y-su-creador-don.html

http://www.penaguila.es/

http://benirraspeill.blogspot.com/2007/07/el-jardil-de-santos_7307.html

7 comentaris:

  1. qué ganas tengo de poder ir un día a conocer este lugar...
    muy bueno lo de la botánica y los niños... es algo parecido al cuidado de los bonsais!! jejeje

    ResponElimina
  2. La comparació entre Bonsais i xiquets no m'agrada massa, als bonsais cal tallar-los els arrels i no deixar que cresquen, cal fer arbres amb semblança d'adulta però nanets. Als xiquets cal regar, abonar, cuidar especialment per tal que cresquen i es formen adults.De vegades ixen males herbes que cal eliminar des de que apareixen i moltes vegades tornen a brotar,malgrat l'atenció que li posa el jardiner. És una responsabilitat molt gran, però quasi sempre té la satisfacció de veure florir i i donar fruit allò que has cuidat amb estima.M'agrada aquesta comparació, amb la botanica,però tinguem en compte que la llavoreta també ha de ser de bona qualitat, com en aquest cas de la floreta anomenada Anna.

    ResponElimina
  3. He estat buscant,el nom correcte del Jardí, tal i com et comentava, potser siga una traducció errònia del nom de l'antiga alqueria de Sanç, on està ubicat el Jardí.
    Segons l'Enciclopèdia Catalana L'alqueria de Sanç és "..antic llogaret del municipi de Penàguila(Alcoià) habitat per moriscos fins a l'expulsió de 1609.
    Actualment ha estat convertit en un palau amb jardí anglés construït sobre un terraplé a l'aiguavés de la serra de Penàguila."
    El que si està molt clar és que en els meus quaranta i alguns anys mai he sentit al poble anomenar el Jardí com a Jardí de Sants o Sanç,i
    ja saps que a la meua família el teniem de ben a prop,el jardí.
    També és cert que molts aquestos anys, parle dels meus, han sigut els anys en que el valencià s'anava
    castellanitzat amb moolta força i les coses, si eren noves adquirien la paraula castellana.( l'aixeta era a la font vella però a casa era el "grifo"...)
    Durant els últims anys s'intenta recuperar i netejar de castellanismes el valencià, però jo no sé si el nom del Jardí deuria de canviar-se.
    Popularment sempre s'ha conegut pel Jardí de Santos.
    Un salut.

    ResponElimina
  4. Per cert, i no sé si açò pot resultar contradictori, però al poble li diuen JARDIL,en canvi en aquest cas, sí estic d'acord en utilitzar la paraula correcta JARDÍ.
    La foto és molt bonica, per la data, i perque es veu el brollador del mig de la bassa, deu ser després de que la família hereva el donàs al poble.
    Quan jo era menudeta el brollador estava enfonsat dins la bassa, degut a l'acció d'un raig que va tombar un gran arbre i va caure al damunt.
    Quan el jardí va passar a mans del municipi estava en runes i la paret de la glorieta a la bassa havia caigut.En les primeres obres de recuperació del jardí es va traure del fons de la bassa aquest brollador.Es pot traure una foto preciosa quan la llum del sol hi passa a través i fa l'efecte de l'arc de Sant Martí.Si t'abelleix ja saps...
    Fas fotos precioses i algunes molt curioses, les veig tots els dies.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies per la informació i els comentaris, Jovi. Ara mateix canvie el nom de l´entrada.

    I em posaré al calaix de "les coses per fer" la foto amb l´efecte de l´arc de Sant Martí: ha de ser una xulada.

    ResponElimina
  6. Jardil és una paraula molt antiga, és francès antic. I ve de la paraula "Gerdil", que és franco-provençal. I vol dir jardí, evidentment. A mi em sembla preciós que li diguin Jardil de Santos.

    ResponElimina
  7. "Arbre", quin nom més bonic per a fer un comentari al "Jardil de Santos", com t´agrada a tu, i què curiosa l´etimologia del terme.

    Gràcies per l´aclariment!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.