dilluns, 2 de juny de 2008

51. Plantà de la Foguera Oficial (19-6-1993)


Sempre m´han agradat els dies que precedeixen a qualsevol festa. La ciutat, la gent, tenen un nervi especial, un desassossec molt dolç i molt creatiu. Són moments en què les fogueres estan arrambades per terra i es despleguen a poc a poc fins a l´apoteosi final. Després, ja està tot al lloc, molt guapet i molt plusquamperfecte i amb mogolló de turistes que, en molts casos, semblen pirates.

Però, aquells moviments previs, de bèstia que desperta i mou i gemega, són impagables.

6 comentaris:

  1. Tens tota la raó, l'ultima frase és molt encertada. Encara que quan era xicotet no podia dir lo mateix, eren uns dies massa forts per questions laborals de la meua família, però clar ara ja és una altra història. La veritat és que estos moments i els finals (la cremà) son els millors i això que jo tinc sort de que no em fiquen cap barraca a la porta de ma casa, ni tinc que patir massa soroll. Lo dels turistes pirateees...jejejee

    ResponElimina
  2. Que véns de família de constructors de fogueres o alguna cosa semblant?

    Aprofite l´ocasió per agrair-te que m´hages localitzat exactament la foto que li vaig enviar a Rubén ("Aves y huevos Ventura"). Com ja li vaig dir a ell, sabia que l´havia feta a l´Avda. Aguilera, però el lloc exacte no.

    Un dia faré la prova de fotografiar una pedra, perquè estic segur que sabràs ubicar-la perfectament (je je)

    Moltes gracies per tot.

    ResponElimina
  3. De res i tot pot ser: estic fent un catàleg de pedretes o siga que... XD. Ja li diré a Rubén que et done el meu correu per si tens algo més que consultar a l'oracle.

    ResponElimina
  4. uff, yo tengo dos barracas al lado y una hoguera en la puerta, pero bueno, hago lo que puedo. Lo peor es el eco en mi habitación, que resuenan varias barracas juntas, y se oye una mezcla ensordecedora.

    El caso es que a mí me gusta cuando llegan hogueras. será que lo asocio a las vacaciones, al verano, a gente paseando por en medio de la calle sin coches, al ambiente que se vive en las calles hasta de noche, donde siempre hay gente... la ciudad adquiere otra perspectiva

    ResponElimina
  5. "Sarna con gusto no pica". Rubén, ja que tens dues barraques al costat, agafa un sonòmetre i aprofita per a fer una anàlisi comparativa dels decibel.lis segons les hores del dia i dels diferents dies de festes, amb medicions puntuals "in situ" acompanyades de respectives consumicions.

    També es pot estudiar com decreix la qualitat de les medicions segons el nombre de consumicions que faces.

    Esperem els resultats a Alicante Vivo.

    ResponElimina
  6. jajaja!! si sí, haré todo un estudio, y luego lo contrastaré con otra gráfica, para que se vea cómo a medida que avanzan las hogueras, disminuye mi capacidad de concentración para estudiar... jeje

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.