dimarts, 22 d’abril del 2008

13. Venedor de cupons. Mercat Central (1992 o 1993). Alacant.

5 comentaris:

  1. En aquellos momentos el monumental aun funcionaba (se ve detras). Algo feo en comparacion con su fachada a Alfonso el Sabio. Hoy solo quedan unos hierros de su interior, a modo de union y sustento entre los edificios colindantes.

    Es una pena que los cines de la ciudad, de los que solo queda el Navas, hayan desaparecido. Dan vitalidad a la ciudad, con gente por las calles y tomando algo cerca a la espera de la pelicula. Yo sigo mirando primero en la cartelera la pelicula del Navas, sigo prefiriendo ir alli antes de a un centro comercial.

    Saludos!

    ResponElimina
  2. Sí, i diuen que en eixe solar van a fer un edifici de luxe...

    Esperem que el Navas no desaparega, encara que la cosa està crua. Se sol entendre ara l´oci com un temps que es dedica a:

    CENTRE COMERCIAL= compra, compra, compra; descansa-menja (Burguer King, McDonalds); compra, compra, compra; i, al final, al cine amb la coca-cola i les roses.

    En fi... se´ns ha oblidat com s´està de bé, als peus d´una olivera.

    Au, ja em apanyat el món!

    ResponElimina
  3. Pues jo deteste cordialment el Navas (encara que no voldria que desapareguera, per supost). La cosa ve de quan vaig anar a vore "Memorias de Africa", estava ple de gom a gom, una calorasa de por perquè era hivern, amb molta gent i amb massa calefacció, i damunt d'això teniem que portar els abrics damunt (a Alacant no hi ha mai guarda-roba als locals públics) i la pel·lícula era leeeeeeentaaaaaa i llaaaaaargaaaa...I el cine, com tots sabeu està plé de moqueta acrílica de dalt a baix, total: que me picava tot. Horrible.

    ResponElimina
  4. Jo tinc una mala experiència amb "Las amistades peligrosas", precisament en el Monumental. Acabava de patir una gastroenteritis i davant de mí una xicota va començar a menjar un bocata que devia ser de truita d´alls tendres, per les brafades que tirava.
    Mai no oblidaré aquella sessió.

    ResponElimina
  5. Veges tu i jo que vaig anar a un cine de Madrid (crec que era el Torre de Madrid), a vore una pel·lícula de Jhon Waters i Divine (no m'enrecorde del títol), que portaba "odorama" --una targeteta que rascaves quan te indicaben amb un numeret en la pantalla, per a odorar lo que habera sentit la protagonista...jejeje.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.